SVE PAULA (07/02/06 – 07/08/06)

Les primeres setmanes, només escoltava i observava, per a conèixer la organització d’acollida i entendre com funcionen les coses aquí. Al matí, treballava a la oficina de obre’t’ebre. Ajudava Susana a organitzar activitats i informava els joves de les seves possibilitats d’anar-se a l’estranger. A la tarda, anava al Centre San Francesc, on acullin nens i nenes desprès de la escola. He organitzat diversos tallers, com per exemple classes d’angles, sobre temes com la interculturalitat o la solidaritat i també tallers d’art medi ambiental. Però el treball es només una part petita de la experiència. Una gran part del projecte es l’aprenentatge de la llengua i l’integració en la societat i la cultura. Però Espanya, Catalunya, Tortosa son molt diferent de Finlàndia. I tots aquestes petites costums de la vida son diferents. Per exemple en Finlàndia, quan et trobes amb algun conegut, t’aixequen la ma i aquí et fan petons. En Finlàndia, guardem distancies personals molt de temps.

Quan he arribat, m’ha molestat una mica de veure tanta gent en tan poc espai. Sentia com si em faltava aire i espai per a mi. Però també m’he acostumat a això. Es impressionant com pots adaptar-te tan ràpidament a coses, horaris i maneres de viure tan diferents. Suposo que això es la integració.

I sobre la gent? M’he trobat amb gent amb molta generositat i amb cors molt oberts. En general, la gent ha sigut molt amable i acollidora.