   
·QUI
SOM?
·JOVENTUT EN ACCIÓ
·CAMPS DE TREBALL
·ACTIVITATS REALITZADES
·PARTICIPA!
·COL·LABORADORS
·PREMIS
| 687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617
469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973
|
|
Estadisticas Gratis
|
|
EXPERIÈNCES:
> SVE PEP
(15/09/2009-15/03/2010)
 ->
Desenvolupament del turisme i animació juvenil
a Prespa (Grecia)
Extractes
dels emails que ens ha enviat Pep:
Dilluns, 28 de setembre 2009
Hola tortosines!!!! Perdoneu pel retard, però em conecto poc i
encara estic en adaptació [....]. Imagineus pobles q estiguen
allunyats, multipliqueu per 100 i ni així sabreu el lluny q està
Prespa de tot!! És increïble!!!
Bueno,passats deu dies, ara ja ús puc explicar quatre cosetes d'estos
pobles q viuen com 100 anys
atràs (o més)... vaques, gallines, gossos, gats... tot solts pel
carrer!! Inclús un dia vaig vere passar un cavall corren solt!!
Asustat, l'hi vaig dir a una companya i ella, pixadeta de riure, em
va dir q era normal, q l'amo del cavall es quedava al bar i enviava
sol al cavall a l'estable...ja m'explicarás...
Visc en una masia vella (molt) i bella, en un jardí amb hortet i sofàs
"chillout",
un almacen per a la llenya (començo a estar cansat d'ella, i encara
no ha començat l'hivern) i en un balcó en vistes al llac. És
impressionant!! Però vella! Imagineus q per a duxarme tinc q tallar
llenya, fer foc (estic sempré mes d'una hora) i calentar l'aigua del
termo... Visc en una albana, una polaca, una txeca i un francés.
[...]. En una atra casa viuen les atres voluntaries (5). Cada nit fem
soparets i jocs, ja q no tenim tv, i ens peguem quatre rises. Pos
eso, la casa molt guay, la gentola també.
Treballo a una oficina q està a 4 km de casa, a un altre poblet. Primer
em feia vergonya pq
ni papa de grec, però ara cada vegada q pujo i baixo faig autoestop,
i et solen parar (sobretot si vas en alguna xikuela, los calentitos).
A l'oficina preparo jocs per als xikuelos (este finde vam fer una
gincama), i esta setmana q bé començo a fer extraescolars
esportius. Treballem bastantes poques hores... jeje.
Per cert, després de la gincama, la meva coordinadora, pixada de riure,
em va
pegar una petita bronca, pq va dir q seré el primer voluntari q
treballara en nens i no apendrà ni una paraula en grec i en canvi
tots los xikuelets diran paraules en espanyol, ja q al bus van acabar
cridan tots "loca, loca, loquíssima"!! Quin far de
riure... a més a més els hi parlo sempre en espanyol, ja q en
inglés igualment no m'entenen, i per a mi es tot més
fàcil...jejjee
Però realment molt bé en tot l'estaff, em faig
d'estimar...jejeje
En l'inglés perfecte (tant de patir) però en
el grec... es increible lo xungo q és! És farà lo q es podra... El
dia 5 faig el seminari a Athenes, 5 dies, 57 persones... [...]
Bueno, ja ús aniré explicant les batalletes. Ús deixo q encara he de
tornar a casa, tallar llenya i calentar l'aigua...
Abraçades, Pep
PD: Gràcies de tot cor per haverme ajudat a fer realitat
aquest petit somni... estic al cel!!
Dimarts, 10 de novembre 2009
Kalimera!!! Ti kanis Malakas???
Com podeu veure, estic fent els
meus primers pinets en grec, encara q això no ho traduiré..jejeje.
Estos grecs estan locos! Es super xungo estudia "elenika":
canvien les lletres de majúscules a minúscules (M és i ), els sons
(aquí una R és P, una I és N...), agrupen dos lletres i canvien de
sons..bufff!!! Escirure ho dono per impossible (per a la I tenen 6
formes diferents), però parlar em vaig apanyant, sobretot al bar en
unes birretes de més...
Pel q fa al inglés, ja està mig controlat... encara q la pronunciació
sigui espanyola
espanyola...
Fa dos setmanes vaig estar a Athenes [...] en un
seminari en tots los voluntaris de Grècia!! Imagineus 65 persones,
de 15 països diferents... [...] Les conversacions, tallers, films...
eren realment interessants, però el millor era la convivència,
imagineus les diferents mentalitats i punts de vista... i els més
locos, com sempre, els espanyols... com la liavem cada nit... Allí
cada voluntari tenia un sobre a la porta de l'habitació, i la gent
podia deixar missatges anònims (tipo amic invisible). [...]
Per aquí a Prespa, el fred amenaça a ruina!!! L'altre dia em vaig
despertar del fred q tenia, estavem a tres graus a l'habitació!!!
[...]
D'altra banda, al bar, ja m'he consagrat com a fill
predilecte. Ara si q no pago res de res... sopars, birres,
cubates...for free!! L'amo em bé a buscar a casa i després em
porta, increïble!! Jo l'únic q he de fer es beure i xalar!!!
[...]
Este finde passat he estat a Thessaloniki, en altres
voluntaris... dissabte la nit festa universitaria dins
l'universitat... tot gratis!! Els partits polítics les pagen per a q
després els boten!! Olé!!!
Per cert, la tornada de Thessaloniki
la vaig fer fent autoestop... el tio q em va parar em va pagar el
dinar i després em va portar fins a casa... realment vaig passar un
dia inolvidable, i trobo q ell també. Pq aquí mai parem a ningú
(jo inclós)?? Vaig per tot fent autoestop, ells disfruten de la
companyia i tu també!!!
No res amics, ús deixo q avui me tirat
de la moto i encara no he enganxat....
filakis pu filos!!!!! (no busqueseu aquestes paraules pq són els sons
fonètics, escriure ja
ús he dit q és impoossible!)
Pep
> SVE BLANCA (15/10/2009-30/06/2010)
->
(Polonia)
--- Aviat ---
> SVE UMRAN (28/09/2009-25/06/2010)
 ->
Projecte
obre't'ebre Intercultural amb Atzavara-Arrels
Hola!
Soy Ümran,de Turquia. Soy voluntaria en Tortosa. Yo quiero ser
voluntaria por que el SVE es una suerte muy grande para mi. Es muy
bueno ver otros paisos, aprender
nuevas culturas. obre’t’ebre es mi associación de acogida.
Los primeros dias, no entiendo nada y nadie. Pero obre’t’ebre me ha
ayudado mucho con todos las cosas. Despues yo conozco la gente, los
horarios y Tortosa.
|
 |
Nosotros
tenemos muchas actividates para jovenes, niños y inmigrantes.Yo apoyo
los juegos para preparations y jugar.
Jugar con niños es muy dificil para mi pero yo aprendo estar paciente.
Algun dia estoy una profesora algun dias mentor o una niña. Cuando yo
no entiendo
los niños, obre’t’ebre y Atzavara
Arrels me ayudan. Atzavara Arrels es una organisacion para los niños de
inmigrantes. Ellos vienen a Atzavara y
trabajan sus deberes y van a internet. |
 |
Yo intento ayudar para las clases de ingles y
matematicas. Algun dias jugamos. Me gusta ellos
mucho. Ellos tambien….
Mis dias son lleno por que tengo cursos de Catalan y Español. Tengo
pocos
amigos y amigas pero estoy feliz en Tortosa. Tengo muchas experiencias
y tengo tiempos felices. Tengo 9 meses en Tortosa y seguramento yo
aprendere muchas cosas.
Espera para mi proximas noticias.
Hasta Luego.
Besos….
Umran
SVE Blog de
Umran
El video klip con mis fotos
|
 |
> SVE LAURA
(01/11/2008-30/10/2009)
->
|
Després
d’acabar la carrera tenia ganes de sortir, de viatjar per Europa,
d’aprendre llengües, en definitiva, de tenir una nova experiència. Vaig
descobrir l’EVS i em va semblar una bona oportunitat.
Em
vaig posar
en contacte amb obre’t’ebre i en seguida em van explicar tot el que
havia de saber per fer l’EVS, em van ajudar i em van donar suport, tant
a l’inici com durant la meva estada.
|
 |
 |
Després
d’una
llarga recerca, vaig trobar a Eslovènia el projecte que em semblava més
adequat. Treballo en un centre com a monitora de lleure. És una
aventura fantàstica poder passar l’estona amb nens d’un altre país, fer
esforços per poder-se comunicar, per comprendre una nova manera de fer,
de treballar…
Visc
amb tres
EVS més, amb els quals compartim experiències, festes, viatges i moltes
coses més. He millorat molt el meu anglès i estic aprenent una miqueta
l’eslovè. He après a ser més independent, més responsable, més tolerant
i pacient. Recomanaria l’EVS a tothom, és una experiència
extraordinària.
|
SVE RUQAYA
(01/04/08-31/09/08)
 ->
Projecte
obre't'ebre Intercultural amb Atzavara-Arrels i Creu Roja Joventut
 Jocs
interculturals per la festa d'agermanament
Soc Ruqaya, de Gal·les I he sigut
voluntària a Tortosa. Per ser honest, casi res ha sortit com ho
esperava! No es una mala cosa; només ha fet de la experiència una mica
més aventura.
La meva experiència ha sigut molt interessant culturalment, socialment
i personalment.
|
Primer de tot, Tortosa es meravellosament multicultural; me trobat fent
amics procedents de tot el mon. No pretenc dir que no he vist tensions
entre les diferents comunitats aquí, però he trobat
esperança en les organitzacions amb qui he treballat: obre’t’ebre,
Atzavara-Arrels i Creu Roja Joventut. Tota la feina que fan esta
orientada a la comunitat i dona valor, intencionalment o no, a la
solidaritat. L’SVE es una gran oportunitat per fer voluntariat. Pots
donar a la comunitat sense tenir que gastar res per això, i sense
esperar res a canvi. La cosa es que si, rebràs molt en canvi, i es
important saber apreciar-ho.
|
Festa
de benvinguda amb obre't'ebre, Atzavara-Arrels i Creu Roja Joventut
Tortosa
Personalment, he tingut la sort d’ajudar a la
comunitat,
d’organitzar esdeveniments, donar la meva opinió i d’aprendre no només
una sinó dues llengües. Es una experiència per a mai oblidar!
|
> SVE MERCE
(07/05/07 – 07/11/07)
->
Costa Rica
Anava cada dia a l’hospici de Vista de Mar situat
en les muntanyes, a prop de San Jose, Costa Rica. Un lloc preciós per
a créixer els nens i per als treballadors. Allí preparava
activitats, tallers, excursions a la finca on estaven les vaques,
ànecs, les
terneretes...., també ajudava a les mamites de la caseta on estava a
netejar, cuinar, estendre roba, plegar-la... el que fes falta, segons
el dia i
el temps
...
En aquest projecte, m'he sentit molt estimada tant pels nens com per
les mamites. Elles estaven contentissimes en mi i els nens flipaven en
les
activitats i excursions que preparava.
La meva família de acollida es encantadora, no hi ha paraules per
expressar tot el que m'han demostrat, m'han ensenyat.... soc una mes de
la família,
així m'ho van dir d'un bon principi i així em sento. Fa 6 mesos que els
conec i
m'han ofert la seva confiança, la seva casa, m'han introduït a
la
família.... em van preparar una festa d'aniversari com feia molts
d'anys que no havia
tingut... El lema de la mamita es que aquesta casa sempre hi ha menjar
i mai ha faltat perquè sempre dona a la gent que ho necessita sense
esperar res
a canvi, no creieu que es fantàstic????? Quanta gent a Catalunya pensem
així??????????
A part es una família molt peculiar, per a pel·lícula de Almodóvar
!!!!!!!Divertida, no deixa de sorprendre’m.
Quan vaig anar a dir que em volia quedar 6 mesos mes, la meva
tutora allí em va donar diverses direccions per preguntar sobre feina i
em va acompanyar
a canviar els tiquets de vol. A ells els agrada que alguns voluntaris
es
quedin mes temps perquè suposo que senten que l’organització
ho han
fet be i també perquè ens agrada el país entre altres coses.
En quan a les dificultats i facilitats que s'han presentat al
llarg del camí, cal dir que dificultats no n'he tingut. Potser la
primera setmana i
segona vaig estar tristeta perquè em sentia una mica descuidada per
part de
l’organització i no coneixia a ningú però res mes. Ara es quan tinc la
dificultat de
trobar feina pel tema dels papers de treball !!!!!!!!!!! aiaiaia
I facilitats, cal dir que parlar el mateix idioma m'ha ajudat
moltisim. La majoria de gent que conec i em relaciono son ticos,
colombians,
equatorians...... gent que parlem el mateix idioma. Sobretot ticos i
així també he
après mes del país, cultura, costums, vocabulari, plats típics.........
A l’hospici amb els nens també s'ha notat que parlàvem el mateix idioma
ja que son nens carinyosets però de vegades bastant malparidets en lo
bon
sentit de la paraula. Sobretot al principi que t'intenten torejar d'una
manera tan
subtil.... al final ja no perquè em tenien apressí i m'estimaven un
munt. Parlar
el mateix idioma es una facilitat molt significativa.
En dues paraules? Pura Vida (o Tuanis) !!!
> SVE LISA (07/02/07 -
07/08/07):
Austria ->
Projecte
obre't'ebre Intercultural amb Creu Roja Joventut
---
Aviat ---
> SVE PAULA
(07/02/06 – 07/08/06) Finlandia ->
Projecte
obre't'ebre Intercultural amb Centre
Obert San Francesc
Les primeres setmanes, només escoltava i observava,
per a conèixer la
organització d’acollida i entendre com funcionen les coses aquí. Al
matí, treballava
a la oficina de obre’t’ebre. Ajudava Susana a organitzar activitats i
informava els joves de les seves possibilitats d’anar-sen a
l’estranger. A la tarda, anava al Centre San Francesc, on acullen nens
i nenes desprès de la escola. He organitzat diversos tallers, com per
exemple
classes d’angles, sobre temes com la interculturalitat o la solidaritat
i també tallers d’art medi ambiental. Però el treball es només una part
petita de la experiència. Una gran part del projecte es l’aprenentatge
de la llengua i l’integració en la societat i la cultura. Però Espanya,
Catalunya, Tortosa son molt diferents de Finlàndia. I tots aquestes
petites costums de la vida son diferents. Per exemple a Finlàndia,
quan et trobes amb algun conegut, t’aixequen la ma i aquí et fan
petons. A Finlàndia, guardem les distancies personals molt de temps.
Quan he arribat, m’ha molestat una mica de veure tanta gent en tan poc
espai. Sentia com si em faltava l'aire i espai per a mi. Però també
m’he acostumat a això. Es impressionant com pots adaptar-te tan
ràpidament a
coses, horaris i maneres de viure tan diferents. Suposo que això es la
integració.
I sobre la gent? M’he trobat amb gent amb molta generositat i amb cors
molt oberts. En general, la gent ha sigut molt amable i acollidora.
> SVE MARTA
(09/01/06
– 08/10/06)
->
Itàlia
El meu SVE
va ser a Pordenone, Itàlia. Amb una durada de nou mesos, estava a un
centre per discapacitats greus i molt greus. Al principi vaig tenir una
sensació una mica estranya, ja que hi havia mes voluntaris europeus, i
a part de aprendre l’Itàlia, havia de fer un esforç per comunicar-me en
angles amb els altres. També costa una mica aprendre o ajudar en un
ofici que no es el teu o que no has estudiat, en el meu cas era del tot
diferent encara que sempre havia sigut voluntària d’una cosa o d’un
altra. El primer més volia tornar a casa però poc a poc vaig tenir la
sort de integrarme totalment dins del centre, amb els treballadors, els
nois… Al final era completament diferent com va ser el principi, perquè
llavors no volia marxar. Crec que es una experiència molt positiva, et
canvia la vida i la manera de veure moltes coses. Coneixes una cultura
diferent a la teva, i el que t’aporten els altres voluntaris. Així que
sempre recomano viure una experiència d’aquest tipus i en tinc
l’oportunitat ja que participo en xerrades i activitats que organitza
l’associació.
> SVE NIKI (05/09/05 -
07/03/06): Bèlgica
->
Projecte
obre't'ebre Intercultural amb Centre Obert San Francesc
---
Aviat ---
> SVE ORIOL (01/11/05
– 31/10/06)>
->
Punt
d'Informació Juvenil de Le Puy-En-Velay
Perquè
fer un Servei de Voluntariat Europeu? Doncs… per
trencar la rutina i canviar d'aires, per conèixer una altra cultura i
eixamplar horitzons, per aprendre o millorar un idioma, per tenir una
nova experiència professional, per conèixer millor això que s'anomena
Europa, per trencar tòpics i fer front a les generalitzacions que
simplifiquen la realitat, per madurar i créixer interiorment, per….
encara voleu més raons?
En acabar els estudis
universitaris, em vaig començar a
plantejar la possibilitat de marxar una bona temporada a viure a
l'estranger. M'atreia la possibilitat de conèixer una cultura diferent,
de plantejar-me un desafiament personal, de conviure i aprendre amb
altres joves europeus... Quan des de l'associació Obre't Ebre de
Tortosa em van proposar de fer un Servei de Voluntariat Europeu, no
m'ho vaig pensar dues vegades!
El meu projecte a Le Puy-en-Velay? Estimular els intercanvis
i la mobilitat internacional, organitzar xerrades als instituts per
donar a conèixer les polítiques europees de joventut, col·laborar en
les emissions que les radios locals dediquen a la informació europea,
posar en marxa el butlletí informatiu del Punt d'Informació Juvenil,
editar un reportatge de vídeo sobre la meva experiència i la dels joves
de le Puy-en-Velay que han participat en un Servei de Voluntariat
Europeu… Sembla interessant, no?
(Web
en catala
o Web en frances)
> SVE
CECILE (15/12/2004-15/06/2005) ->
Projecte mediambiental en la Reserva Natural
de Riet Vell, al Delta de l'Ebre
En
acabar la carrera
d’informàtica volia marxar un any a viure a l’estranger i fer algun
projecte de voluntariat medi ambiental. Vaig descobrir el Servei de
Voluntariat Europeu per Internet i em vaig decidir pel pais: Espanya.
Després d’uns mesos de recerca de projectes i de paperassa
del programa, vaig començar un projecte de 6 mesos a la Reserva Natural
de Riet Vell al Delta de l’Ebre. Es tracta d’un projecte de la Societat
Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) de cultiu d’arròs ecològic, de
conservació del medi natural, d’investigació científica i educació
ambiental. |
 |
 |
A més
de conéixer molta gent interessant (voluntaris d’arreu
del món), aprendre el castellà i una mica de català, he aprofundit en
el coneixement de les plantes, de les aus, de la fauna aquàtica, he
après sobre fusteria i jardineria... i moltes altres coses. Aquesta
experiència ha significat un gir vital i m’ha obert les portes a altres
carreres que he començat aquí. He treballat una
temporada en un viver amb les plantes i ara treballo amb obre’t’ebre,
per a què molts més joves puguin tenir aquesta
experiència. |
SVE LLUIS a Capo di
Ponte, Itàlia (2002-2003)
->
Itàlia
Entrevista
a Lluís Melich Garcia, del Pinell de Brai
A quin projecte de Voluntariat Europeu vas
participar?
Era un projecte de caire cultural, d'ajuda en un centre d'investigació
d'art rupestre mundial, a, un petit poble dels
alps italians a la provícia de Brescia.
Quina va ser la durada del projecte?Sis mesos, tot i que
hi vaig romandre sis mesos més amb una beca de treball que el centre em
va oferir, per poder
continuar amb la feina que hi feia.
Quina tasca desenvolupaves?Era
l'encarregat de
bastir i actualitzar una base de dades per internet de fotografies i
llocs arqueològics d'art
rupestre. La base de dades era a nivell mundial, i des d'allí vaig
poder
completar les fitxes d'art rupestre de les nostres terres, d'Ulldecona,
El Perelló,
del Cogul i de la zona del Maestrat al País Valencià (la Vall Torta).
Que us va a motivar fer un Servei de Voluntariat
Europeu?
Tenia molt interès en poder treballar i viatjar fora de Catalunya,
sobretot en anar a Itàlia, en tant que
havent fet Història de l'art, necessitava poder conèixer de ben aprop
tots aquells
monuments artístics i ciutats que havia estudiat a la Universitat. El
punt d'informació juvenil de l'ajuntament de Lleida em va gestionar el
projecte, perquè en aquell moment vivia i treballava a Lleida.
Es van complir les expectatives que tenies abans
de sortir de casa?És díficil de
contestar a aquesta pregunta. D'expectatives sempre te'n fas abans de
començar qualsevol cosa, però
sempre se sol allunyar de la realitat.....Tot i que de problemes sempre
ne solen
aparèixer, puc dir que la meua experiència se va veure acomplida de bon
tros..... Vaig aprendre Italià, anglès i francès en un any, i sense
haver de pagar un duro per les classes.....
Va ser difícil l’adaptació?No gaire. El
lloc on
vivia era un petit poble d'uns 1200 habitants, si fo o no fa com
lo meu poble, El Pinell de Brai, fet pel qual m'hi trobava bastant
còmode. A més, vaig compartir pis i molts records increïbles amb les
meues
companyes de casa, na Coline, una noia de Strasbourg, i na Sharon,
londinenca.
En què us ha beneficiat des del punt de vista
personal, i també professional, el fet
de participar el aquest projecte de Voluntariat?Ara tinc el
títol
d'italià de l'eoi, puc moure'm pel món sense cap tipus de problema, puc
parlar i entendre el
francès i l'anglès amb bastanta facilitat. A nivell personal em va
ajudar a
canviar en la manera de pensar (no sé perquè però t'ajuda a tindre una
visió més
àmplia de les coses i de la societat) i amb la relació amb la gent...
L’entitat que us va acollir, quin concepte tenia
dels Catalans (... o espanyols, ehem!)?
De fet, vaig ser el primer català que hi vaig fer cap. Fins al moment,
només hi havien arribat francesos i anglesos
per qüestions d'interès del director del centre. Crec que vaig deixar
el llistó prou alt.
Mantens relacio amb la gent que vas conèixer
conèixer durant el Voluntariat?
I tant, per a mi és una segona família. Cada any intento escapar-m'hi
almenys una vegada i, de fet, ens reunim per
recordar experiències. L'any passat vaig anar a la boda de la
traductora del centre, i
d'aquí poc hi tornaré anar perquè la meva tutora del projecte està a
punt de tindre una xiqueta.
Quina va ser la reacció de la colla
d’amics quan els vas dir que participaves en un
projecte de voluntariat europeu?
Tot i que no entenien ben bé de què es tractava exactament perquè només
coneixien les beques Erasmus, me van
felicitar per la meua decisió.
Quan vau tornar a casa es van interessar per la
vostra tasca durant el voluntariat?
No tant per la tasca si no per l'experiència de viure durant un temps a
l'exterior... A banda, s'han interessat més
per les noves receptes culinàries que he incorporat, noves pastes,
amanides,
licors com lo Limoncello (és extraordinari....)
Creieu que els joves del territori s’identifiquen
amb Europa? Europa es un concepte
llunyà a la realitat del territori? Malauradament, els joves
d'aquí estan
estrictament massa espanyolitzats....., escolten simple música de
tonadetes lleugeretes espanyoles per ballar, los programes de televisió
i cinema más
de lo mismo, no llegeixen res del que passa fora d'aquí, los
hi costa entendre
com és lo món..... Hi ha tantes coses extraodinàries fora..... és una
llàstima
que aquí no ens arriba la música dels joves francesos, o la italiana
que té una
força i càrrega política d'esquerres impresionants...
Quin concepte tens d’Europa?Que hi ha
molta
diversitat i que ni Europa és una ni està unida ni res de res.
Els governants l'utilitzen com a força per refermar el seu poder al seu
estat. No hi ha una visió global d'Europa dels pobles, és una Europa
burocràtica. Naltres no hi estem representats, no podem expressar-nos
en la nostra
llengua,... i tot això la gent sembla no saber-ho. Si no no s'entén que
l'estat espanyol hagi estat a favor de la Constitució Europea, que
afavoreix les grans potències econòmiques i
que poca cosa té de social..... ens han fotut lo pèl. Crec que la
Unió Europea és com un enorme elefant amb taps a les orelles, que pot
veure allò
que passa al seu voltant però que sembla no sentir-ho.Encara espero ara
una resposta contundent i unitària en contra de la invasió a l'Irak.
Recomanes participar en un projecte d’aquestes
característiques?
Crec que és necessari per qualsevol persona, és una iniciativa que
t'ofereixen i que no es pot deixar-ho passar... a
més, hi ha tanta varietat de projectes i de llocs on anar que estic
convençut
que qualsevol persona té almenys un projecte de voluntariat europeu que
pot
acomplir les seves necessitats personals.
 |
És
la foto d’un sopar Rifundazione comunista durant la festa di
liberazione amb na Coline, na Sharon, en Gemma i Lluís. Hi
havia paella valenciana feta per un suís que vivia als alps italians |
 |
L'última
és durant una visita a la Biennale di Venezia del 2003;
el treball al centre es recompensava amb unes vacances de cap de
setmana per terres italianes. |
>SVE
SUSANA (01/02/02-31/06/02)
->
Projecte
social amb infància Valley Kids, Rhydyfelin, Gal·les (Regne Unit)
“El voluntari no només reb sinó que també dóna i ensenya molt”
A quin projecte de Voluntariat Europeu vas
participar?
Vaig participar en un projecte social amb infància
anomenat Valleys Kids, a una petita localitat del sur Gal.les, prop de
Cardiff que s’anomena Rhydyfelin. Hi acudien joves problemàtics.
Quina va ser la durada del projecte? 6
mesos
Quina tasca desenvolupaves?La meua tasca
consistia en ajudar en l’organització
d’activitats per als joves, així com donar suport als professionals que
treballaven al centre.
Que et va a motivar fer un Servei de Voluntariat
Europeu?
En primer lloc van ser les ganes de viatjar a un altre país, conviure
amb la seva gent, aprendre noves maneres de
treballar...Tenia més d’un objectiu. També volia posar en pràctica els
coneixements d’anglès.
Qui us va gestionar el projecte? Fa un
temps, el Punt d’Informació Juvenil de Tortosa
era qui gestionava els projectes d’enviament del Servei de Voluntariat
Europeu, avui se’n fa càrrec obre’t’ebre, una entitat constituïda per
ex voluntaris europeus.
Es van complir les expectatives que tenies abans
de sortir de casa?
Abans de marxar, l’entitat d’acollida de Gal.les em
va proporcionar informació referent al tipus de projecte que havia
escollit. El projecte estava molt ben explicat, et detallaven els pros
i contres del
lloc on havia d’anar a treballar. També, les opinions d’altres
voluntaris que
m’arribaven em van servir per fer-me una idea més clara del projecte en
conjunt. En general, les meves expectatives es van complir, però tot i
així, com a tots els llocs les coses poden canviar i tot el que t’han
estat
dient durant un temps no et serveix de res. El Voluntariat no
és
només la tasca que puguis desenvolupar a una entitat i les habilitats
lingüístiques que puguis
adquirir, és un conjunt de successos que experimentes diàriament des de
que et
lleves fins que t’en vas a dormir.
Va ser difícil l’adaptació?
Al principi em va resultar difícil per la llengua,
però al cap d’un parell de mesos , quan ja em podia comunicar, tot va
resultar més fàcil. Normalment les entitats ja estan habituades a
acollir joves
d’altres països i saben perfectament que no és fàcil per al voluntari
desenvolupar-se tal i com ho faria al seu país. Durant el voluntariat
et trobes amb
moments bons i dolents però amb el temps, aprens a adaptar-te.
En què t’ha beneficiat des del punt de vista
personal, i també professional, el fet
de participar el aquest projecte de Voluntariat?
Personalment crec que vaig madurar de cop. El fet
d’arribar a un lloc i estar sense els teus et fa espavilar en tots els
sentits.També convius amb gent procedent de diferents entorns i països
i això t’ensenya a ser més respectuós i a estimar més la teva cultura,
el teu
país...
L’entitat que us va acollir, quin concepte tenia
dels Catalans (... o espanyols,
ehem!)?
Generalment, els gal.lesos coneixen prou bé que a
Catalunya tenim una identitat pròpia, potser a causa del paral.lelisme
del bilingüisme. Els amics que vaig fer del país parlaven l’anglès i el
gal.lès. Per l’altra banda als joves del centre que els
parlava de Catalunya, només coneixien Salou o Port Aventura. Crec que
després de sis mesos de conviure amb ells els va quedar ben clar on és
cada
regió i què és el que ens fa “diferents” els uns dels altres. El
voluntari
no només reb sinó que també dóna i ensenya molt.
Mantens algun nexe amb la gent que vas conèixer
durant el Voluntariat?
El voluntariat dura tota la vida!. I tant que mantinc
el contacte, sobretot amb els companys de Cardiff i dues de les
companyes voluntàries de Santander i de Riga (Letònia). Els primers
mesos després
d’haver finalitzat l’EVS necessites parlar amb els companys voluntaris
perquè només amb ells pots
compartir el que sents. Quan vaig tornar a casa tenia clar que me’n
volia tornar, però cap dels amics que havia fet durant els 6 mesos hi
era,
tothom va tornar a casa seva.
En quina imatge et quedes del Voluntariat?
Durant dues setmanes a l’estiu, la meva entitat
d’acollida em va oferir participar en un camp de treball on tretze
joves de diferents països de tot el món realitzaven tallers per a
infants amb
situació d’exclusió. Un company de Manchester i jo vam fer de
directors.Va ser
una experiència molt positiva.Aquesta, recordo, és una de les últimes
fotografies que em van tirar...
Quina va ser la reacció de la colla d’amics quan
els vas dir que participaves en un
projecte de voluntariat europeu?
Molts no confien en que ho facis perquè ells tampoc ho farien. Al
voluntariat no tens un sou, només et donen uns diners de
butxaca per passar el mes, i, per a molts, és impensable creure que
pots estar
de 6 12 mesos a un altre país sense rebre compensació econòmica. Però
el que aprens no es “paga amb diners”... Alguns dels meus companys ho
veien con una cosa
molt llunyana. A la meua tornada els vaig animar a que ho provessin
però has
d’estar molt motivat per fer-ho, sinó, és com tot, no ho fas.
Els vostres amics es van interessar per la vostra
tasca del vostre voluntariat?
Al cap d’uns mesos de viure a Tortosa, vaig conèixer
a altres ex EVS. Em va alegrar molt pensar que aquí també podía
compartir les meves experiències amb joves que com jo havien viatjat
d’aquesta
manera. Vam començar per fer xerrades als instituts i sembla que van
agradar.
Creieu que els joves del territori s’identifiquen
amb Europa? Europa es un concepte
llunyà a la realitat del territori?
Hi ha de tot, però els joves que conec tenen molt interès en conèixer
altres cultures i viatjar per aprendre. Molts ja
creixen amb aquesta concepció de fora distàncies
físiques i mentals. A les aules hi ha alumnes de moltes nacionalitats i
a les aules es respira un altre ambient.
Quin concepte tens d’Europa? Després
de fer un EVS, Europa és més que una unió de
països que es mouen per uns interessos pràcticament econòmics. Europa
la conformen totes aquelles persones que creuen amb la prosperitat i la
llibertat. Quan viatges et sents més ciutadà de la teva terra que quan
no ho fas.
Formo part d’Europa, però primer formo part del meu poble i de les
Terres de
l’Ebre, i aquesta marca, per molt lluny que estiguis, no te la treu
ningú.
Recomanes participar en un projecte d’aquestes
característiques?
Es clar que si!. Crec que hauria de formar part del procés
d’aprenentatge formal. Hi ha joves que dubten quan fer
l’EVS, però personalment penso que qualsevol moment es bó... sempre i
quan tinguin
entre 18 i 30 anys, però perquè de moment, el programa no dóna per a
més.
En resum?
Vaig realitzar el meu voluntariat en un projecte
social amb joves i infància, anomenat
Valleys Kids, a una petita localitat del Sud de Gal·les, prop de
Cardiff. Vivia en una caseta que havia sigut una estació de tren...Cada
dia agafava el tren fins a Trefforest on estava el centre. Va ser una
experiència inoblidable i que tornaria repetir... Després, quan vaig
acabar, la Comissió Europea em va donar l’oportunitat de participar en
el projecte de continuïtat , el Capital Futur. Donada la poca
informació que hi ha a les zones rurals sobre les oportunitats que
tenen les joves, vaig creure convenient crear una associació juvenil en
aquest sentit. L’objectiu d’aquest projecte va ser promocionar el SVE,
així com ajudar a aquells joves que estan motivats a fer-n’hi un. Ara,
el projecte es diu obre’t’ebre, i ha crescut molt!
> SVE DAVID (Gal·les.
2001-2002)
->
Em vaig assabentar de la possibilitat de realitzar un SVE a través de
la
revista Tortosa Jove, llavors, vaig anar al Punt d’Informació Juvenil i
vaig començar a buscar. Vaig ser molt afortunat perquè en poc temps
vaig
trobar un projecte sobre medi ambient a Cardiff (Gal·les) on em van
acceptar. El
meu objectiu era millorar l’anglès i ho vaig aconseguir. No obstant, a
part
de la llengua, totes les experiències que vaig viure em van fer una
persona
més forta i es van ampliar els meus punts de mira. A més, vaig rebre
molt de
suport tant de l’organització d’acollida com de la d’enviament i això
fa que
superis aquells entrebancs i que agafis més força durant el camí. El
SVE no
s’ha d’entendre com un fi, sinó com a mitja que et permet d’assolir nou
horitzons. Arran d’aquesta activitats a Gal·les he aconseguit altres
coses que no
hagués pogut realitzar sense abans haver passat per aquesta experiència.
> SVE BELINDA
(2001)
->
Itàlia
Va ser una experiència inoblidable. Volia
viatjar a Itàlia per fer un voluntariat. M’era indiferent la temàtica.
El meu objectiu era aprendre l’idioma i viure una nova aventura. Vaig
contactar amb el PIJ de Tortosa i des d’allí vam començar a tramitar-ho
tot. Vaig estar
durant 7 mesos donant suport a una entitat d’acollida d’immigrants.
Vivia amb
altres nois i noies de diferents països. Desprès d’acabar la feina com
a
voluntària assistia a classes d’Italià. Tot i valorar les coses
positives de les
experiències sempre trobes algun entrebanc però, a la fi, te n’acabes
sortint i t’espaviles. Tot plegat va ser una experiència, que va marcar
un abans
i un desprès a la meva vida, i sens dubte, tornaria a repetir
> SVE MARIBEL
(2000)
->
Alemanya
Vaig
tenir
l’oportunitat de fer un SVE a Alemanya, concretament a Stuttgart. El
meu projecte es desenvolupa en una organització que treballava en
activitats juvenils internacionals i en diversos camps. La principal
activitat era una residència de joves, on col·laborava en el
funcionament de l’entitat. Vaig poder millorar l’alemany, fer nou amics
i viure una experiència d’aquelles inoblidables, que, si pogués,
pararia el temps i em quedaria sempre en aquell magnífic any. Des
d’aquella entitat m’enviaren a Rússia, a França i a altres llocs. En
resum, li recomano a tothom de no perdre una oportunitat com aquesta. |
|
